1. Observació de cèl·lules vegetals
epidèrmiques del bulb de la ceba.
Introducció:
La cèl·lula vegetal adulta es distingeix d'altres cèl·lules
eucariotes, com les cèl·lules típiques dels animals o les dels fongs, per la
qual cosa és descrita sovint amb els trets d'una cèl·lula del parènquima assimilador
d'una planta vascular, però les seves característiques no poden generalitzar-se
a la resta de les cèl·lules d'una planta, meristemàtiques o adultes, i menys
encara a les dels molt diversos organismes anomenats imprecisament vegetals.
Com a principals estructures de les cèl·lules de les
cèl·lules vegetals tenim la paret cel·lular ( constituïda principalment per
cel·lulosa), els plasts o plastidis (el cloroplast com a principal) i la
presència de grans vacúols delimitats per una membrana (el tonoplast).
En aquesta pràctica podrem observar totes aquestes
característiques diferenciadores utilitzant el microscopi i tota una sèrie de
tècniques citològiques i histològiques per poder realitzar una bona
observació.
Objectiu:
L’objectiu
d’aquestes pràctiques és observar i diferenciar les principals característiques
de les cèl·lules vegetals, utilitzar correctament el microscopi, confeccionar
correctament preparacions microscòpiques temporals i utilitzar correctament les
unitats emprades en microscòpia.
Material:
Microscopi
Ceba
Porta objectes
Cobreobjectes
Blau de metilè
Aigua
Bisturí
A. Obtenció de
l’epidermis del bulb de la ceba.
B. Tinció amb blau de metilé.
(LES DOS PRÀCTIQUES
ESTAN JUNTES)
Aquesta pràctica
l’hem realitzat el dia 29-01-2013 / 31-01-2013.
Procediment:
Tallem dos trossets
de ceba i li llevem el teixit a cada una
d’elles amb ajuda del bisturí.
Col·loquem un tros
de teixit en el porta objectes i li tirem unes gotes d’aigua i el cobrim amb la coberta. L’altre teixit de ceba ho
col·loquem en un altre porta objectes i li tirem unes gotes de blau de metilé,
esperem uns 5 minuts i ho rentem amb aigua. Ho cobrim amb la coberta.
Nota: Guardem el material
preparat aquest dia perquè no ens ha donat temps a fer-li la fotografia.
A continuació
(31-01-2013) fem la fotografia del teixit de la ceba colorit amb el blau de
metilè i del normal.
D’aquesta prova hem
fet dos fotografies. La primera ha eixit bé, però la segona li hem tingut que
afegir una gota per a que no estiguera tan sec el teixit.
Resultats:
La primera
fotografia (sense aigua) ha sigut amb un augment de 100X.
La segona
fotografia (amb aigua) també s’ha fet amb un augment de 100X.
Fotografia de
l’epiteli ceba normal augment de 100X.
Conclusió:
En el teixit
colorit amb blau de metilè s’observa millor el nucli que amb el teixit normal.
Opinió personal:
M’ha agradat molt
realitzar aquestes pràctiques.
Bibliografia:
Imatges Google.
2. Observació de plasts de diferent tipus de cèl·lules vegetals.
Introducció:
Els cromoplasts són un tipus de plastidis, orgànuls propis de
la cèl·lula vegetal, que emmagatzemen els pigments als quals es deuen els
colors, ataronjats o vermells, de flors, arrels o fruits. Quan són vermells es
denominen rodoplasts. Els cromoplasts que sintetitzen la clorofil·la reben el
nom de cloroplasts.
Les plantes terrestres no angiospèrmiques són bàsicament
verdes; en les angiospermes apareix un canvi evolutiu cridaner, l'aparició dels
cromoplasts, amb la propietat d'emmagatzemar grans quantitats de pigments carotenoides.
Ocorre normalment amb la maduració de fruits com el tomàquet
i la taronja. La diferenciació d'un cromoplast no és un fenomen irreversible,
en la part superior de les arrels de pastanaga, exposades a la llum, els cromoplasts
poden diferenciar-se en cloroplasts perdent els pigments i desenvolupant
tilacoides.
Es troba en els meristemes, en els teixits d'emmagatzematge
com a cotilèdons, endosperma, tubercles i cèl·lules de la caliptra associades
amb el geotropisme.
Els amiloplasts poden formar-se directament a partir dels
protoplasts mitjançant deposició en l'estroma o dins de vesícules derivades de
la membrana interna o per rediferenciació dels cloroplasts.
El midó es forma en els cloroplasts durant la fotosíntesi.
Després és hidrolitzat i es resintetiza com a midó de reserva en els amiloplasts
o grans de midó.
Objectiu:
Observació dels cromoplasts
de la tomaca i dels amiloplasts de creïlla.
Material:
Microscopi
Tomaca
Creïlla
Porta objectes
Cobreobjectes
Blau de metilè
Aigua
Bisturí
Lugol
B. Observació de cromoplasts en la tomaca.
Aquesta pràctica l’hem
realitzat el dia 14-01-2013.
Procediment:
Amb un bisturí
rasquem el mesocarpi, després ho fiquem en el porta objectes i ho recobrim amb
el cobreobjectes.
Ja esta preparat
per a fer la fotografia.
Resultats:
La fotografia esta
feta amb un augment de 100X.
Qüestions:
Dibuixa el que
observes.
Ja
està la fotografia en els resultats.
Quin color
presenten els cromoplasts observats?
Es
veuen petits puntets de roig en la fotografia.
Quina funció tenen
els cromoplasts?
La
funció que tenen és donar color.
C. Observació d’amiloplasts de la creïlla.
Aquesta pràctica l’hem
realitzat el dia 19-02-2013.
Procediment:
Agafem un tros de
creïlla i ho rasquem amb el bisturí. Ho col·loquem al porta objectes i ho cobrim
amb el cobreobjectes amb unes gotes d’aigua.
Resultats:
La fotografia esta
feta amb un augment de 100X.
C.2. Observació d’amiloplasts de la creïlla amb lugol.
Aquesta pràctica l’hem
realitzat el dia 21-02-2013.
Procediment:
Rasquem alb el
bisturí la creïlla i ho col·loquem sobre un porta objectes, seguit ho tenyim
molt poc de temps. (En lloc d’afegir una gota d’aigua afegim una de lugol).
Resultats:
Li hem fet la
fotografia amb un augment de 100X.
Qüestions:
Dibuixa el que
observes.
Tenim
la fotografia en els resultats.
Observes
diferències en les dos preparacions?
Sí,
la segona preparació (amb lugol) s’observa molt millor que la primera (sense
lugol).
Quina funció tenen
el amiloplasts?
La
funció dels amiloplasts és l’emmagatzemament de midó.
Opinió personal:
M’ha agradat
realitzar aquestes pràctiques.
Bibliografia:
Imatges Google.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
