viernes, 8 de marzo de 2013

OBSERVACIÓ DE PÈTALS DE FLORS.


Aquesta pràctica l’hem realitzat els dies 26-02-0-2013 / 05-03-2013.

Introducció:

En botànica, el pètal és un antòfil que forma part de la corol·la d'una flor. És la part interior del periant, el qual comprèn les parts estèrils d'una flor. En una flor "típica" els pètals són cridaners i acolorits, i envolten les parts reproductives.

El nombre de pètals en una flor és indicatiu de la classificació de la planta: dicotiledònies, que típicament tenen quatre o cinc pètals; i monocotiledònies, que tenen tres o algun múltiple de tres pètals. La funció principal dels pètals o de la corol·la és la d'atreure els pol·linitzadors.

Existeix una considerable variació en la forma de pètals entre plantes. 


Objectiu:

Observar les plantes que hem agafat del pati.

Material:

Flors

Porta objectes

Cobreobjectes

Aigua

Glicerina


Microscopi

Blau de metilè

Procediment 1:

Hem baixat al pati a per algunes mostres per observar-ho al microscopi 16. Hem agafat 5 tipus de varietats diferents de flor, no obstant no les hem observat totes.
Començarem amb el pètal de la rosa. Llevem la capa superior de pètal amb molta paciència, la col·loquem en el portaobjectes i li afegim unes gotes d’aigua, observant el resultat així.

 NOTA: Ho distingim bé però li anem a afegir una gota de blau de metilè.

Resultat 1:

Aquesta fotografia l’hem fet amb un augment de 100X.



Procediment 2:

Continuem observant els pètals de flors que vam agafar del pati.
Hem fet la fotografia al pètal morat, a un insecte, el qual ha eixit d’una flor i una foto a les anteres d’una planta.
Seguint el procediment habitual hem col·locat cada pètal en el porta objectes i li he afegit una gota d’aigua. En canvi, amb el insecte, li hem afegit una gota de glicerina per a que no es menetje.

Resultats 2:

Aquestes fotografies les hem fet amb un augment del 100X.

Flor morada:


Antera de la flor:



Antera de la flor oberta:


Insecte:


Opinió personal:

M’ha agradar realitzar aquestes pràctiques ja que hem pogut elegir quin material observar.

Bibliografia:


Imatges Google.




OBSERVACIÓ DE CÈL•LULES VEGETALS.


1. Observació de cèl·lules vegetals epidèrmiques del bulb de la ceba.

Introducció:

La cèl·lula vegetal adulta es distingeix d'altres cèl·lules eucariotes, com les cèl·lules típiques dels animals o les dels fongs, per la qual cosa és descrita sovint amb els trets d'una cèl·lula del parènquima assimilador d'una planta vascular, però les seves característiques no poden generalitzar-se a la resta de les cèl·lules d'una planta, meristemàtiques o adultes, i menys encara a les dels molt diversos organismes anomenats imprecisament vegetals.

Com a principals estructures de les cèl·lules de les cèl·lules vegetals tenim la paret cel·lular ( constituïda principalment per cel·lulosa), els plasts o plastidis (el cloroplast com a principal) i la presència de grans vacúols delimitats per una membrana (el tonoplast).
En aquesta pràctica podrem observar totes aquestes característiques diferenciadores utilitzant el microscopi i tota una sèrie de tècniques citològiques i histològiques per poder realitzar una bona observació.    


Objectiu:

L’objectiu d’aquestes pràctiques és observar i diferenciar les principals característiques de les cèl·lules vegetals, utilitzar correctament el microscopi, confeccionar correctament preparacions microscòpiques temporals i utilitzar correctament les unitats emprades en microscòpia.

Material:

Microscopi

Ceba

Porta objectes

Cobreobjectes

Blau de metilè

Aigua

Bisturí


A. Obtenció de l’epidermis del bulb de la ceba.
B. Tinció amb blau de metilé.

(LES DOS PRÀCTIQUES ESTAN JUNTES)

Aquesta pràctica l’hem realitzat el dia 29-01-2013 / 31-01-2013.

Procediment:

Tallem dos trossets de ceba i li llevem  el teixit a cada una d’elles amb ajuda del bisturí.
Col·loquem un tros de teixit en el porta objectes i li tirem unes gotes d’aigua i el cobrim  amb la coberta. L’altre teixit de ceba ho col·loquem en un altre porta objectes i li tirem unes gotes de blau de metilé, esperem uns 5 minuts i ho rentem amb aigua. Ho cobrim amb la coberta.

Nota: Guardem el material preparat aquest dia perquè no ens ha donat temps a fer-li la fotografia.

A continuació (31-01-2013) fem la fotografia del teixit de la ceba colorit amb el blau de metilè i del normal.
D’aquesta prova hem fet dos fotografies. La primera ha eixit bé, però la segona li hem tingut que afegir una gota per a que no estiguera tan sec el teixit.

Resultats:

La primera fotografia (sense aigua) ha sigut amb un augment de 100X.


La segona fotografia (amb aigua) també s’ha fet amb un augment de 100X.


Fotografia de l’epiteli ceba normal augment de 100X.


Conclusió:

En el teixit colorit amb blau de metilè s’observa millor el nucli que amb el teixit normal.

Opinió personal:

M’ha agradat molt realitzar aquestes pràctiques.

Bibliografia:


Imatges Google.



2. Observació de plasts de diferent tipus de cèl·lules vegetals.

Introducció:

Els cromoplasts són un tipus de plastidis, orgànuls propis de la cèl·lula vegetal, que emmagatzemen els pigments als quals es deuen els colors, ataronjats o vermells, de flors, arrels o fruits. Quan són vermells es denominen rodoplasts. Els cromoplasts que sintetitzen la clorofil·la reben el nom de cloroplasts.

Les plantes terrestres no angiospèrmiques són bàsicament verdes; en les angiospermes apareix un canvi evolutiu cridaner, l'aparició dels cromoplasts, amb la propietat d'emmagatzemar grans quantitats de pigments carotenoides.

Ocorre normalment amb la maduració de fruits com el tomàquet i la taronja. La diferenciació d'un cromoplast no és un fenomen irreversible, en la part superior de les arrels de pastanaga, exposades a la llum, els cromoplasts poden diferenciar-se en cloroplasts perdent els pigments i desenvolupant tilacoides.


Es troba en els meristemes, en els teixits d'emmagatzematge com a cotilèdons, endosperma, tubercles i cèl·lules de la caliptra associades amb el geotropisme.

Els amiloplasts poden formar-se directament a partir dels protoplasts mitjançant deposició en l'estroma o dins de vesícules derivades de la membrana interna o per rediferenciació dels cloroplasts.

El midó es forma en els cloroplasts durant la fotosíntesi. Després és hidrolitzat i es resintetiza com a midó de reserva en els amiloplasts o grans de midó.

Objectiu:

Observació dels cromoplasts de la tomaca i dels amiloplasts de creïlla.

Material:

Microscopi

Tomaca

Creïlla

Porta objectes

Cobreobjectes

Blau de metilè

Aigua

Bisturí

Lugol


B. Observació de cromoplasts en la tomaca.

Aquesta pràctica l’hem realitzat el dia 14-01-2013.

Procediment:

Amb un bisturí rasquem el mesocarpi, després ho fiquem en el porta objectes i ho recobrim amb el cobreobjectes.

Ja esta preparat per a fer la fotografia.

Resultats:

La fotografia esta feta amb un augment de 100X.





Qüestions:

Dibuixa el que observes.

Ja està la fotografia en els resultats.

Quin color presenten els cromoplasts observats?

Es veuen petits puntets de roig en la fotografia.

Quina funció tenen els cromoplasts?

La funció que tenen és donar color.

C. Observació d’amiloplasts de la creïlla.

Aquesta pràctica l’hem realitzat el dia 19-02-2013.

Procediment:

Agafem un tros de creïlla i ho rasquem amb el bisturí. Ho col·loquem al porta objectes i ho cobrim amb el cobreobjectes amb unes gotes d’aigua.

Resultats:

La fotografia esta feta amb un augment de 100X.


C.2. Observació d’amiloplasts de la creïlla amb lugol.

Aquesta pràctica l’hem realitzat el dia 21-02-2013.

Procediment:

Rasquem alb el bisturí la creïlla i ho col·loquem sobre un porta objectes, seguit ho tenyim molt poc de temps. (En lloc d’afegir una gota d’aigua afegim una de lugol).

Resultats:

Li hem fet la fotografia amb un augment de 100X.


Qüestions:

Dibuixa el que observes.

Tenim la fotografia en els resultats.

Observes diferències en les dos preparacions?

Sí, la segona preparació (amb lugol) s’observa molt millor que la primera (sense lugol).

Quina funció tenen el amiloplasts?

La funció dels amiloplasts és l’emmagatzemament de midó.

Opinió personal:

M’ha agradat realitzar aquestes pràctiques.

Bibliografia:



Imatges Google.








EL MICROSCOPI: MENEIG I OBSERVACIÓ.


Aquesta pràctica l’hem realitzat el dia 22-01-2013.

Introducció:

El microscopi és un instrument que permet observar objectes que són massa petits per ser vists a simple vista. El tipus més comú i el primer que es va inventar és el microscopi òptic. Es tracta d'un instrument òptic que conté dos o més lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l'objecte i que funciona per refracció. La ciència que investiga els objectes petits utilitzant aquest instrument es diu microscòpia.

Microscopi compost fabricat cap a 1751 per Magny. Prové del laboratori del duc de Chaulnes i pertany al Museu d'Artsi Oficis, París.

El microscopi va ser inventat per Zacharias Janssen en 1590. En 1665 apareix en l'obra de William Harvey sobre la circulació sanguínia en mirar al microscopi els capil·lars sanguinis i Robert Hooke publica la seva obra Micrographia.


Les dimensions microscòpiques que presenten les cèl·lules comporten que només puguen ser observades per mitjà d’un microscopi, que permet veure augmentat diversos centenars de vegades el seu tamany. Esta va ser la causa de que les cèl·lules romangueren ocultes als ulls dels científics fins a finals del segle XVII, quan es van construir els primers microscopis.

Objectiu:

 L’objectiu d’aquesta pràctica és conèixer les parts del microscopi òptic i saber utilitzar-lo, després, observar preparacions molt senzilles en aquest.


Material:

Microscòpic òptic.

Preparacions microscòpiques (borreta, paper i pèl)



Porta objectes.

Aigua

Cobreobjectes


Procediment 1:

Col·loquem una capa de paper en un porta objectes, afegim una gota d’aigua i ho cobrim amb la plaqueta de cristall.

Resultats 1:

Li hem fet la fotografia amb un augment de 40X.
Procediment 2:

Col·loquem en el porta objectes un tros de borreta. Ha d’estar ben separada perquè si no esta així no es podrà distingir correctament cada filament, després li tirem una gota d’aigua i ho cobrim amb el “cubre” objectes.

Resultat 2:

La fotografia està feta amb un augment de 40X.



Conclusió 2:

Es pot distingir diferents colors en els filaments. El més probable es que hi haja teixit d’algun jersei, el qual, proporcionaria el color d’alguns fils.

Procediment 3:

Col·loquem en el porta objectes un pèl del cabell, li afegim una gota d’aigua i ho cobrim amb la plaqueta de cristall.

Resultats 3:

La fotografia està feta amb un augment de 40X.


Conclusió 3:

Li hem fet la foto a la punta del cabell i no de l’arrel. El motiu de que paregui que s’observen  tres cabells és perquè la punta està oberta.

Qüestions:

1) Quantes vegades observes augmentada una preparació amb un ocular de 10 augments (10X) i un objectiu de 40X?

Es veu augmentada 400 vegades.

2) Indica en l’esquema les distintes parts del microscopi.



3) Dibuixa el que hages vist en les preparacions.

Hem fet fotografies (en l’apartat de resultats) en lloc de dibuixos.

Opinió personal:

M’ha agradat realitzar aquesta pràctica, ja que mai havia utilitzat un microscopi ni havia observat res mitjançant aquest instrument.

Ha sigut divertit de fer.

Bibliografia:


Imatges Google.



viernes, 8 de febrero de 2013

INVESTIGACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA UTILITZADA PER ENDOLCIR.


INTRODUCCIÓ

El sucre de taula normalment consumit correspon a la sacarosa, un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de sucre o de la remolatxa.

La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat. Anàlisi típic de mel:

Fructosa: 38,2%
Glucosa: 31,3%
Sacarosa: 1,3%
Maltosa: 7,1%
Aigua: 17,2%
Major sucres: 1,5%
Cendra: 0.2%
Altres / no determinat: 3,2%

La sacarina és un edulcorant artificial. No té energia (calories) i és molt més dolça que la sacarosa. No és un glúcid.


OBJECTIU

La mel, l'edulcorant artificial i el sucre estan col·locades en un got diferent sense nom. Tenim que endevinar en quin got es troben.   













MATERIALS



-5 tubs d’assaig.
-gradeta.
-Fehling A i fehling B
-5 pipetes de 5ml
-2 gots de precipitats
-3 substàncies anònimes
-placa d’inducció
-pereta de tres vies
-pinces de fusta
-olla
-aigua
-HCl al 10%
-comptagotes






































Realitzat el dia 8-1-2013

PROCEDIMENT  1

Hem desenvolupat el procediment que utilitzarem per a identificar cada una de les substàncies anònimes.

Realitzat el dia 10-1-2013

PROCEDIMENT 2

Anem a identificar la mel per mitjà de la prova de Fehling.
Agafem en una pipeta de 5ml cada substància anònima fins 3ml. Després ho aboquem el contingut de cada en un tub d’assaig respectivament. Quan tot això ja ho hem fet col·loquem 1ml de Fehling A i B en cada pipeta i ho calfem a bany maria durant 1 minut.




RESULTATS 1



1
2
3
RESULTAT
+
-
-
REDUCTOR
SI
NO
NO


CONCLUSIÓ 1

El tub de la mel és el 1, aquesta substància era la del got 1.

Realitzat el dia 15-1-2013


PROCEDIMENT 3


Ens queden els gots 2 i 3, i per identificar-los utilitzarem d’hidròlisi.
Col·loquem 3 ml de la substància anònima en els tubs d’assaig respectius. Després afegim 10 gotes de HCl en cada tub. Quan ja ho hem afegit les gotes col·loquem els tubs d’assaig en una gradeta i la fiquem dintre d’una olla bullint (bany maria).
Quan ja ho hem tret de l’olla li afegim a cada tub 1ml de Fehling A i B. Al afegirel Fehling als tubs 2 i 3 observem com el tub 2 canvia de color a taronja i el tub 3 manté el mateix color que antes.



RESULTATS 2


2
3
RESULTAT
+
-



CONCLUSIÓ 2

El tub 2 (got 2) és el sucre de taula i el tub 3 (got 3) és el edulcorant.  

BIBLIOGRAFIA

Imatges Google.
Wikipedia.
Fulles.