Tensió superficial de l'aigua

INTRODUCCIÓ:  Ja que per la seua propietat de cohesió l’aigua te una gran atracció en les molècules de la seua superfície, creant la tensió superficial.  La superfície del líquid es comporta com una pel·lícula capaç d’allargar-se y al mateix temps ofereix  certa resistència al intentar trencar-la; aquesta propietat contribueix a que alguns objectes molt lleugers floten en la superfície de l’aigua.

 

- La primera pràctica que hem fet de la tensió superficial de l’aigua és la C: el metall pot surar. L’hem començat el dia 23-10-12 i l’hem acabat el mateix dia.

OBJECTIU: El objectiu d’aquesta practica és demostrar que un metall pot surar en l’aigua. Si tot el experiment ens is correctament el metall que col·loquem en l’aigua (un clip) flotarà.

MATERIAL: Cristal·litzador o altre recipient de vidre gran, clip i sabó líquid.    

PROCEDIMENT: Hem col·locat en un cristal·litzador aigua fins quasi omplir-lo, quan l’aigua ja no es mou col·loquem en la superfície un clip en forma horitzontal d’un en u (fins tres). Utilitzem un clip obert per a dipositar-los amb molta atenció. Observant que no s’afonen. Quan els clips ja estan en la superfície de l’aigua i no s’afonen diluïm un poc de detergent líquid en l’aigua. Obtenint així els dos resultats desitjats.

RESULTATS: Quan ja hem col·locat els clips en l’aigua i no s’afonen hem tirat sabó líquid i observem que al    fer-ho la tensió superficial de l’aigua es trenca i els clips s’afonen.

 

CONCLUSIONS: Hem vist que el metall sura en l’aigua, però, no obstant això, si li tirem una gota de sabó líquid a l’aigua deixarà de flotar perquè el sabó trenca la tensió superficial de l’aigua i fa que el metall deixa de surar.

OPINIÓ PERSONAL: Ha sigut un experiment que no m’ha desagradat ja que no sabia que quan tirem sabó a l’aigua es trenca la tensió superficial d’aquesta, però si sabia que el metall que no és molt pesat podia surar, tant un clip com hem utilitzat en aquesta pràctica com una agulla de cosir.

- La segona pràctica que hem fet de la tensió superficial de l’aigua és la A i la B el dia 30-10-12 i l’hem finalitzat el mateix dia: corre pebre, corre i forats en el pols de talc, respectivament.

OBJECTIU PRÀCTICA B: l’objectiu es demostrar que el pols de talc reacciona diferent amb una gota de sabó que sense sabó.

MATERIAL PRÀCTICA B: Pols de talc, aigua, un gibrell o cristal·litzador i sabó líquid.

PROCEDIMENT PRÀCTICA B: Hem omplit el cristal·litzador amb aigua fins la meitat, després  hem escampat el pols de talc per tota la superfície de l’aigua, després col·locant en diferents punts la punta del dit intentant foradar l’aigua.

Després hem tret el dit i li hem col·locat una gota de sabó líquid i el hem tornat a introduir dins de l’aigua.

 

RESULTAT PRÀCTICA B: Hi ha diferencia entre la primera vegada que hem col·locat el dit i la segona. En la primera (el dit sense sabó) el forat era molt xicotet, en canvi, la segona vegada que l’hem introduït (el dit amb sabó) el forat s’ha anat a expandint molt lentament.

1. VEGADA

2. VEGADA

 

CONCLUCIÓ PRÀCTICA B: EL sabó trenca la tensió superficial de l’aigua, fent així que es dispersa lentament.  

OPINIÓ PERSONAL PRÀCTICA B: Ha sigut una pràctica prou interessant, no m’ha desagradat.

OBJECTIU PRÀCTICA A: L’objectiu es demostrar que el pebre  reacciona diferent amb una gota de sabó que sense sabó.

MATERIAL PRÀCTICA A: Cristal·litzador, aigua, pebre i sabó líquid.

PROCEDIMENT PRÀCTICA A: Al cristal·litzador li hem col·locat aigua i pebre per tota la superfície, després hem ficat el dit dins de l’aigua sense sabó.

A continuació hem agafat un poc de sabó líquid amb el dit i l’hem col·locat dins del cristal·litzador amb pebre.

RESULTAT: La primera vegada que hem col·locat el dit (sense sabó líquid) s’ha fet un forat al seu voltant, però quan l’hem llevat a tornat al lloc. Després, quan li hem ficat sabó al dit i aquest l’hem introduït a l’aigua el forat ha anat augmentant molt ràpid, però al llevar-lo no ha tornat el pebre al lloc.

1. VEGADA

2. VEGADA

 

CONCLUSIÓ PRÀCTICA A: El sabó trenca la tensió superficial de l’aigua, fent així que es dispersa ràpidament.

OPINIÓ PERSONAL PRÀCTICA A: M’ha agradat més que la pràctica B.

-La tercera pràctica que hem realitzat al laboratori és la D i E el dia 6-11-12: l’aigua no es cau d’una moneda i un vaixell a sabó, respectivament.

OBJECTIU PRÀCTICA D: Saber quantes gotes d’aigua caben en una moneda sense sabó i una moneda amb sabó.

MATERIAL PRÀCTICA D: Cristal·litzador, comptagotes, sabó líquid, dues monedes grans ( hem utilitzat dues monedes de 50 cèntims).

PROCEDIMENT PRÀCTICA D: Hem llavat i eixugat bé les dos monedes grans, després les hem col·locat al interior del cristal·litzador i hem començat a tirar amb un comptagotes aigua poc a poc comptant les gotes que cauen fins que l’aigua haja vessat. En l’altra moneda hem fet el mateix sols que quan em arribat unes gotes antes de que en l’altra moneda es havia vessat li hem afegit una gota de sabó líquid.

RESULTAT PRÀCTICA D: Al principi l’aigua no es derramava, sinó que es formava una cúpula amb les gotes que queien. En la moneda que no hem tirat sabó les gotes han arribat fins a 60 fins que s’ha derramat, però en l’altra a les 57 gotes li hem tirat sabó i s’ha derramat.



CONCLUSIÓ PRÀCTICA D: Hem observat que al tirar la gota de sabó líquid en la moneda la tensió superficial de l’aigua s’ha trencat fent que es derrames.

OPINIÓ PERSONAL PRÀCTICA D: Ha sigut una pràctica entretinguda.

OBJECTIU PRÀCTICA E: Veure com una cartolina pot moure’s  sense necessitat de tocar-la.  

MATERIALS PRÀCTICA E: Gibrell o cubeta, aigua, un triangle de cartolina i sabó líquid.

PROCEDIMENT PRÀCTICA E: Omplir d’aigua el gibrell o cubeta, posar un cartó de la cubeta el triangle de cartolina, amb la punta orientada cap al centre,  banyar la punta d’un dit amb sabó i introduir a l’aigua just per darrere de la base del triangle.

RESULTAT: En teoria la cartolina tindria que menejar però quan estàvem preparant la pràctica a un company se li ha caigut una gota de sabó a l’aigua i s’han desplaçat totes les cartolines però ningú ha fet cap vídeo perquè ha sigut inesperat i ningú estava preparat. No obstant això ho hem intentat un altra vegada però no ha sortit tan bé com abans, sols ha funcionat un vaixell i a dures penes.

CONCLUSIÓ: La cartolina es desplaçaria perquè els dits es col·locaven darrere d’aquesta i tallaria la tensió superficial fent que la cartolina es saguera mogut.

OPINIÓ PERSONAL: si haguera eixit bé hauria sigut la pràctica que més m’haguera agradat.

 

BIBLIOGRAFIA:

http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080924180632AAXnTsY

De on he tret la introducció.