INTRODUCCIÓ: Per al reconeixement de glúcids
anem a utilitzar dos reaccions.
-La primera reacció s’utilitza perquè detecta
el grup aldehid. El fonament principal d’aquesta reacció és que es basa en el
caràcter reductor dels monosacàrids i de la majoria dels disacàrids. Si el
glúcid que s’investiga és reductor, s’oxidarà donant lloc a la reducció del
sulfat de coure (II) (CuSO4), de color blau, a òxid de coure (I) (Cu2O),
de color roig-ataronjat.
Fou desenvolupada pel químic alemany Hermann
von Fehling.
- La segon reacció que utilitzarem serà la
reacció del Lugol. Aquest mètode s’utilitza per a identificar
polisacàrids. El polisacàrid en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol
pren un color blau-violeta característic. El fonament principal d’aquesta
reacció es la coloració produïda pel Lugol que es deu al fet que el iode
s’introdueix entre les espires de la molècula de polisacàrid.
No és per tant, una vertadera reacció química,
sinó que es forma un compost d’inclusió que modifica les propietats físiques
d’aquesta molècula, apareixent la coloració blava violeta.
OBJECTIU: En aquestes pràctiques l’objectiu principal es l’ identificació de
diferents tipus de glúcids i utilitzar l’ hidròlisis per separar un disacàrid.
MATERIALS:
·
Mostres de glúcids diluïts al 5% à 100ml.
o
Glucosa -> Grup 1
o
Fructosa -> Grup 3
o
Maltosa -> Grup 4
o
Lactosa -> Grup 6
o
Sacarosa -> Grup 7
o
Midó -> Grup 8
SOSA
10% (NaOH) 250ml -> Grup 10
·
Got de precipitats.
·
Solució alcaica (sosa, potasa,
bicarbonat, etc.)
·
Reactiu de Fehling A i Fehling B
·
Lugol
·
HCl diluït 10%
·
Pinces de fusta.
·
Tubs d’assaig
·
Vitro
Preparació de la glucosa:
En un paper d’alumini hem col·locat la glucosa
fins 5g i ho col·loquem en un vas deprecipitats. Quan ja la tenim en el vas de
precipitats li afegim aigua destil·lada fins 50ml.
NOTA: La glucosa s’ha fet dura i no es dissol en l¡aigua.
Quan ja hem aconseguit dissoldre la glucosa en
l’aigua destil·lada la col·loquem dins del matràs aforat i l’enrasem fins
100ml. Després l’agitem i el tornem a ajustar. Quan ja heu tenim ho col·loquem
en un pot de vidre amb una etiqueta.
PROCEDIMENT: Hem col·locat 3ml de les mostres d’aigua i glúcids al 5% en tubs
d’assaig, després realitzem la prova de Fehling com s’indica al principi i
finalment calfem els tubs amb aigua en el punt d’ebullició. Quan calfem els
tubs d’assaig tenen que estar inclinats.
RESULTATS:
Substància
|
Aigua
|
Glucosa
|
Maltosa
|
Lactosa
|
Fructosa
|
Sacarosa
|
Midó
|
Resultat de la prova (+ o -)
|
-
|
+
|
+
|
+
|
+
|
-
|
-
|
Reductor
|
NO
|
SI
|
SI
|
SI
|
SI
|
NO
|
NO
|
CONCLUSIÓ: La glucosa, maltosa, lactosa i fructosa son glúcids reductors, ja que han
canviat de color.
Preguntes:
-Per què la sacarosa no és reductora i els altres si?
Perquè l’enllaç O-Glucosidic es forma entre els dos grups reductors, deixa manera deixa de ser reductor.
-Per què al posar el midó en lugol i calentar-lo canvia de color?
Perquè el midó té una proteïna que amb el color es desnaturalitza i fa que es descolorisca, i al col·locar-lo amb aigua freda la proteïna torna a tindre la seua forma nativa.
3. Investigació de polisacàrids.
Realitzada el dia 4-12-2012.
PROCEDIMENT: Col·loquem en tubs d’assaig distints glúcids, després afegim 5 gotes
de Lugol en cada un dels tubs d’assaig. Quan ja ho hem afegit observem els
resultats.
RESULTATS:
|
Substància
|
Aigua
|
Glucosa
|
Maltosa
|
Lactosa
|
Fructosa
|
Sacarosa
|
Midó
|
|
Resultats
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
+
|
|
Polisacàrid si o no.
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
SI
|
CONCLUSIÓ: Si persisteix el color inicial quan afegim el lugol no hi ha
polisacàrids, però si varia si que hi han.
PREGUNTES DE LA FULLA:
·
Una vegada tenim el tub d’assaig
amb el midó i el lugol, que ens haurà donat una coloració violeta, calfem el
tub A la flama i el deixem refredar. Què passa?
Quan
calfem el tub d’assaig el tub es torna incolor, però quan el deixem refredar
amb aigua freda el color reapareix.
· Tornem a calfar i refredar totes
les vegades que vulguem... On està el color?
Quan
tornem a repetir aquest procés succeeix el mateix, quan es calfa el tub el
color desapareix i quan es refreda reapareix.
2. Investigació de glúcids no
reductors. La pràctica es va realitzar el dia 13-12-2012.
Anem a trencar la sacarosa per mitjà
d’hidròlisis.
PROCEDIMENT: En primer tub col·loquem aigua
destil·lada i al segon i tercer sacarosa. Calcular el pH de cada tub.
NOTA: La sacarosa del tub 2 esta en diferent tractament que la del tub 3.
Afegim
10 gotes de HCl al 10 % en els tubs 1 i 3, i es torna a mesurar el pH. Després
calfem el tub 1 i 3 al bany Maria 5 minuts i els deixem refredar. Finalment fem
la prova Fehling als tres tubs.
1mFA i 1mFB als tres tubs i calfem, però antes
de tornar a calfar mesurem el pH dels tres tubs.
RESULTATS:
INICI.
Proveta 1: pH -> Neutre (7)
Proveta 2: pH -> Neutre (7)
Proveta 3: pH -> Neutre (7)
2 vegada de mesurar el pH.
Proveta 1: pH -> 1
Proveta 3: pH -> 1
3 vegada de mesurar el pH.
Proveta 1: pH -> 12
Proveta 2: pH -> 14
Proveta 3: pH -> 12
CONCLUSIÓ: El tub 3 is reductor perquè hem trencar la sacarosa. Els altres dos
tubs ens han eixit que no son reductors ja que el tub 1 és aigua destil·lada i
en el tub 2 no hem tirat HCl.
BIBLIOGRAFIA:
Fulles.
Imatges google.
No hay comentarios:
Publicar un comentario